Res personal

Segurament mai hagués cregut que, tantes persones, des de tants llocs diferents en tant poc espai de temps i amb matisos tant diversos, em diguessin la mateixa expressió “res personal”: en una trucada de trenta segons “quan tot això acabi com sempre, eh!”, en una cafeteria mentre poso el sucre al cafè “no pots estar tant amunt”, en una barra de bar “hauries de jugar-te-la canviant de lloc!”, en viatge en tren, “has de ser el primer”. En totes aquestes ocasions, en un moment o altre de la conversa, s’ha aompanyat d’un “res personal”.

Doncs si que hi ha coses personals pel mig, i tant que n’hi ha, per mi, transformar la realitat no és una opció, és una elecció personal, molt personal. El gran Marchioni sempre explica com canviar el seu entorn, a l’associació de veïns, al sindicat i al partit li va costar allò personal. És estúpid creure que en el debat de les idees no hi participen persones.

Després de mesos promovent confluències a l’esquerra, veig amb certa desesperació personal, que la majoria és trenquen i només perdura aquella on allò del personalisme s’imposa. BCN aguanta al voltant d’una persona i de l’horitzó de donar el tomb a la ciutat més important de Catalunya, allà on pot començar la transformació.

A Tarragona el procés és, personalment, més dur. Un procés de confluència ha de basar-se en la confiança, en la tranquilitat que els ponts i els canals de comunicació estan oberts i receptius i en el consens a l’hora de treballar. Quan apareix el colze, el dubte o el menyspreu no cal esperar gaire per a que això és trenqui. Hi ha hagut molt poques persones que entenguin la dimensió, la possibilitat i les opcions reals d’aconseguir-ho, i resulta que “allò personal”, per sobre de les idees en les que suposadament confluim, ha aparegut masses vegades.

Seria mentida dir que no volia estar en un equip de treball que li dones la volta a aquesta ciutat, quin sentit té participar d’un partit, i de la política, sense voler canviar les coses en coherència amb la teva ideologia con a marc? El que si que no vull es estar fent política-ficció, menystenint o negant la participació en partits polítics i abraçar la “nova política” de forma i despreciant la política de fons, quan aquesta es fa des de l’opció d’un partit.

He de dir una cosa que potser pot semblar estranya, tot i no compartir l’estratègia i discrepar ideològicament en algunes coses, els més coherents de tots (masses vegades posant excuses en públic de mal pagador) ha estat la gent de les CUP, van dir que volien fer la “seva” confluència i no han entrat a negociar res ni amb ningú. Això no treu que ajudin sense voler-ho i com a conseqüència de la divisió electoral, a que Tarragona continui sent una ciutat en vermell i en blau, amb la gran coalició PSC, PP i CiU fent de les seves.

En aquests mesos he vist el distanciament entre algunes de les persones clau, s’han deixat de somriure o de saludar i així no és construeix. Una amiga meva sempre diu “la mayor revolución es mantener la alegria” i l’alegria fa estona que l’estem enterrant.

No tinc la veritat absoluta, tampoc ho pretenc. Volia compartir la meva mirada, que ja se que no és del tot objectiva, no pot ser-ho, però que sobretot el que no vol jutjar ni res ni a ningú, com tampoc vull que es faci amb mi, com a mínim sense parlar-ne abans.

La meva sensació és que unes persones intenten segrestar una manera de fer i és, just això, el que em fa marxar cap a casa, deixo la política institucional en mans dels que la volen per sobre d’allò personal. Continuaré proposant i fent feina de pic i pala amb les agrupacions del partit en el que milito que vulguin treballar. Si estàs o has estat en el procès de Tarragona en Comú, o amb el d’ICV-EUiA i creus que tinc raó en bona part del que dic, pensa que aquelles persones que avui estan a l’altra banda creuen el mateix que tu. Canvia els actors i les actrius de banda, tu ets ells i elles són tu. Si la diferencia entre el que sents tu ara i el que poden sentir altres ho justifiqués perquè ells ho han fet pitjor o tenen la culpa de no se qué … Ballesteros ja pot començar a celebrar el seu futur govern amb el PP.

No passa res, no és res personal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s