Treure les mascaretes ens ha donat una sensació de llibertat a uns i de llibertinatge a uns altres. La por, el desconcert, l’alegria i la satisfacció es reparteixen amb certa proporcionalitat, tot i els avisos de la setena onada. “Sembla que no haguem après res” és un missatge que sento molt a l’autobús.
A Tarragona ens vam passar la pandèmia oferint terrasses gratis a bars i restaurants per ajudar-los a superar la situació. No vam tallar ni un carrer per a què la gent gaudis de l’espai públic, però sí per a que els bars fessin negoci. No tinc res en contra dels bars, ho tinc a favor de l’espai públic fet servir per la gent, si es amb ombres i verd, millor.
Aquests dies s’està generant, amb més força que fins ara, un moviment de fons a favor d’obrir els comerços els diumenges. S’impulsa d’amagatotis per part de les grans superfícies comercials en el que posen la cara institucions que semblen de tots però que no ho són, com la Cambra, PIMEC,… fins i tot l’oposició dóna joc a aquest plantejament sense dades i amb arguments, com a mínim, voluntaristes.
Per endavant vagi que no m’agraden ni les formes, ni el fons. Crec que per ella mateixa la proposta d’obrir els diumenge no aporta res. Per si ho entenen alguns que són més d’Església que de drets: “i el setè dia va descansar” és un plantejament costumbrista que fa més de 2000 anys que dura, segur que els sona.
Com l’ambició d’uns (els promotors) i la fortalesa dels altres (els reguladors) són inversament proporcionals, em poso pragmàtic i faig dues reflexions i una proposta. Per si pot ajudar a encarar aquest tema. La primera reflexió parteix d’una pregunta: Té sentit que apostem pel model sense valor afegit que es va ensorrar quan va arribar la pandèmia? El Turisme ha estat motor de la ciutat i el país però després de superar el turisme de l’alcohol i platja que va marcar la Costa Daurada, ara ens colarem el model dels creuers i el shopping? Tenint el patrimoni històric, cultural i natural que tenim, l’aposta de l’estiu serà el shopping? Una aposta com aquesta és estratègica, canvia el model de comerç de la ciutat i tensiona, encara més, una mobilitat malmesa com la nostra. Tornarem a incidir en el model cutre de qui paga mana sense fer mirada llarga?
La segona reflexió, si hi ha tant consens entre el petit comerç com diuen els PIMEC i companyia, perquè no es posen d’acord els comerços petits i obren sense necessitat de passar per l’Ajuntament i la Generalitat? A Catalunya poden obrir els comerços de menys de 300 metres quadrats sense demanar permisos, quants petits comerços tenen aquest tamany? Qui va a Bonavista els diumenges, veu com a més del mercat, tots els petits negocis estan oberts i ningú ha sigut multat. No serà que els interessos estan en les grans superfícies? Com ha ajudat al petit comerç de Tarragona el Corte Inglés, El Parc Central o Les Gavarres? Al voltant d’ells no creix res, ni un comerç que no estés ja abans de que arribessin. Qui vol obrir els diumenges?
Per acabar una proposta. Compensem a la ciutadania amb nous espais públics al servei de la gent i no del negoci. Per començar concretem on farem aquestes accions, fem l’illa corsini i la rambla? Té sentit l’entorn del mercat de Bonavista? Si fem una excepció com aquesta ha d’estar encarada al mig plaç i pensant en el model de ciutat (Vale, és evident que ningú té un model massa clar, però caldria pensar-hi).
Seguim amb el personal, hi ha compromís de noves contractacions? No s’hi val que ens ho diguin, ho han de demostrar amb contractacions sostingudes, no val fer com el Corte Inglés que va començar dient que generaria 1000 llocs de treball i ara no arriba a les 500 persones contractades (això és previ a la pandèmia). Com gestionarà el petit comerç aquestes contractacions? Faran torn les famílies? Faran hores extres i rodaran els que ja tenen contractats? El treball familiar que permet sobreviure al petit negoci, com afrontar aquest repte?, tot l’estiu forçant la màquina familiar? Com assegurem el descans en un sector molt castigat, molt difícil de controlar i molt complex en la composició.
Fa dies que se’n parla, però l’aposta ha de ser la superilla Corsini (i ampliar-la a les Rambles). Hi haurà tantes ganes si deixem fora de l’equació el Corte Inglés i el Parc Central? Total, actuen com a forats negres xuclant-ho tot i a tothom cap a dins sense deixar res a 200 metres al voltant. Recuperar el rovell del comerç de Tarragona passa per peatonalitzar (encara que al Xavi Puig no li agradi el castellanisme), per dinamitzar i per implicar propietaris i comerços. Si obrim els comerços, tallem els carrers per la gent. Tots els caps de setmana, amb urbanisme tàctic, per aspirar a que sigui per sempre. Si copien coses de Barcelona, que siguin les millors. Fem un avís als cotxes de que això s’acaba. Fem proves pel PMUS que ha de venir, per la zona de baixes emissions que abans o després arribarà. Si els globalitzadors es surten amb la seva, que guanyem alguna cosa la ciutadania.
S’imaginen obrir l’espai a les persones des de la Rambla Vella al carrer Gasòmetre i fins Ramon i Cajal? I si tallem els carrers invertim en cultura, en teatre de carrer, ens espectacles itinerants, en activitats educatives i en espais de descans. Fem ofertes als museus i monuments per omplir-los de gent tot l’estiu. No sóc turistafóbic però si que vull un model que trapassi el “vine i gasta” pel “vine i gaudim”.
apropem la realitat a la utopia 